Va estudiar pintura i revestiments murals. Es dedica professionalment a la pintura des del 1980. La investigació artística ha estat una constant en la seva trajectòria que l'han portat a fer residències al Marroc, Mallorca, Japó i Sardenya.

 

Les seves obres s'han exposat de manera individual a Tòquio, l'Alzina de Ribelles, Sant Sadurní d'Anoia, Barcelona, Girona, Tànger, Tetuan, Mallorca, Vilafranca del Penedès, Capellades i Saint Paul de Vence. Col·lectivament ha exposat a Barcelona, Berlín, Besieres, Nimes, Tolosa, Lisboa, Rabat, Tetuan, Tànger, Brussel·les i Estrasburg, entre d'altres.

 

Membre fundador del col·lectiu d'artistes plàstics mediterranis Ras El-Hanut (1994) i del col·lectiu Riudebitlles Territoriod'Art (2015). Aquests fets demostren el compromís amb la pintura, entenent aquesta no només com una expressió plàstica sinó també com un mitjà d'activisme social i cultural.

​

Amb una predilecció pel paper, no en va David va créixer en un molí paperer de Sant Pere de Riudebitlles, les arquitectòniques pintures de David Ribas tendeixen a sintetitzar taques i línies en favor de formes estructurades a partir dels colors. Una definida paleta de colors terrosos, blaus mediterranis i vermells intensos dibuixen orgàniques i suggerents composicions abstractes.  Sovint el talentós gest de l’artista es combina amb les diferents qualitats i arrugues del paper. D’aquesta manera, el suport de l’obra acaba essent part intrínseca i essencial de la mateixa obra.

El protagonisme de l’element paper en les obres de Ribas no és producte de la casualitat. Utilitza papers que tenen uns seixanta anys, material conservat de les fàbriques i diferents molins de paperers, tots ells propers al seu territori, que des del s. XVIII fabricaven aquest material. En temps d’obsolescència programada David Ribas fa que aquests papers hagin esdevingut un suport reconvertit en obres d’art, una declaració d’intencions?

La singularitat de l’obra de David Ribas radica en la dialèctica entre els colors càlids que empra (resulta força evident la influència de diversos viatges al Marroc en la seva proposta colorista), l’abstracció geomètrica de les seves figures i la conceptualitat del seu treball en el moment que incorpora paraules i frases a les seves obres.