Paco Cámara dibuixa i pinta "des de sempre".

De formació autodidàctica, convertir-se en deixeble de Pere Salinas se'ns dubta va determinar la seva manera d'entendre, i viure, la pintura.

El color i la riquesa de textures són el llenguatge plàstic que caracteritza l'obra de Cámara.

En la seva obra el conjunt és tan important com els detalls, inclús es podria dir que el què dóna sentit als detalls és el mateix conjunt. No en va Cámara s'expressa a través de sèries: "Objectes"; "Pollets"; "Natura morta"; "Visages"; "Gossos"; "Ceràmica"; "Escultura objecte".

Sèries diferents, inspirades en particulars motius, que es materialitzen en quadres, i també en diferents mobles com taules i cadires; en plats; llums; i molts altres elements escultòrics. Tots aquests elements, en exhibició, dialoguen entre si de tal manera que segons la disposició en l'espai poden acabar convertint-se en una ambientació escènica.

Motius diferents tots ells creats a partir d'una mateixa tècnica: la pintura i el collage. Fustes, papers, teles... qualsevol material és susceptible d'aparèixer en les recreacions de Paco Cámara. Textures reinterpretades mitjançant el color, sovint blaus, també grisos amb notes de color vermell. Diu ell "M'agraden molt aquests colors. A vegades intento canviar, però sempre hi torno".

Cada un dels quadres de Cámara podria confondre's amb un conjunt d'elements arbitràriament disposats, si no fos perquè cada una de les composicions està organitzada harmònicament per emfatitzar obres amb gran ritme visual i expressiu.

Cada una de les obres-objecte de Cámara pretenen la distorsió d'aquests objectes en el seu ús comú, per donar-los una nova vida, amb un marcat caràcter creatiu, visual i únic. Sovint són peces personals del mateix autor que troben un nou lloc on perdurar en el temps en els "interiors" dels espectadors que decideixen adquirir-los.

Paco Cámara defensa un llenguatge personal i modern. Colorista i matèric. Tant disbauxat com talentós, on el dibuix, la pintura i el collage s'ordenen líricament, amb qualitats formals i expressives, per acabar recreant obres molt particulars.