NEUS ALLER
 Pintor (Barcelona, 1957)

N. Aller, Barcelona, 1950. Llicenciada en Belles Arts, especialitat de pintura i gravat. Cercle Artístic de Sant Lluc i Escola d’Arts i Oficis. Va començar a exposar l’any 1978, i ho fa de manera regular, participant en  mostres col·lectives, i individuals des de l’any 1999.  El seu treball plàstic s’endinsa en el món de la pintura, el gravat, també la fotografia i el treball d’il·lustració.  Neus Aller està citada a diferents diccionaris: *Diccionari Ràfols de artistas de Catalunya i Baleares”; “Diccionario De Pintores y Escultores Españoles Del Siglo XX”; “Dictionnari Biographique Des Artistes Plasticiens De France”.

Treballadora incansable,  la disciplina és una constant, així com la investigació, la lectura, l’escolta activa de tot allò que pot “inspirar” la seva proposta creativa.

El treball de Neus Aller es concreta en sèries, no hi ha una obra autònoma, totes i cada una d’elles pertanyen a un conjunt d’obres que “dibuixen” un ritme concret. Com diu Aller “La individualitat de cada un dels quadres només es pot percebre a partir de la integració en un conjunt cohesionat. Singular i plural al mateix temps. Un i molts amb un mateix sentit i una mateixa emoció”.

Dos són els motius catalitzadors de l’obra de Neus: la poesia i els viatges. Les paraules i els paisatges són representats plàsticament, procurant materialitzar una reflexió profunda sobre el què la poesia o altres maneres de veure el món li provoquen. D’aquesta manera, aquestes reinterpretacions no són les reproduccions d’allò que llegeix o veu, sinó que revelen part del seu propi jo, de la seva manera de sentir. No pinta el que és, sinó el que veu. Ella ho explicant citant paraules de l’autor Herman Broch en el seu llibre “La mort de Virgili”: “El deure de tot artista és trobar la veritat i manifestar aquesta veritat en un mateix, i així l’ànima conscient de l’equilibri entre el jo i el tot torni a trobar-se en el tot.”

Naturalment, Neus Aller també té la voluntat de convertir la seva obra en testimoni perenne de la seva vida, del seu sentir, de la seva manera d’entendre el món. De nou l’artista troba en les paraules d’un altre artista, Fernando Zóber,  la síntesi d’aquesta idea: “Pintar puede ser una forma bastante compleja y completa de existir, o mejor dicho de vivir.”

La representació formal no és aliena a totes aquestes inquietuds: amb cura investiga les possibilitats expressives del paper fet a mà per ella mateixa, i experimenta amb l’ús de textures, fibres naturals, escorces, materials orgànics, òxids… emprant aquests materials per definir els colors de la natura, i crear composicions de formes i volums. L’ús de diferents tècniques com la pintura, la fotografia i el gravat aporten dinamisme a l’obra. Les seves transparències representen diversos plans de consciència que ens porten al blanc enlluernador de la llum; i naturalment a la foscor inconfusible de les entranyes. D’altra banda, incorpora elements matemàtics i de la proporció àuria per representar  l’ordre i l’harmonia de la naturalesa, tot per arribar, com va definir el crític J.M. Cadena parlant de l’obra d’Aller, “a l’equilibri entre senzillesa i riquesa”. El seu propi llenguatge.

Aller no és indiferent al paper que juga la mirada de l'espectador en contemplar una obra. Per això els seus títols intenten ser pistes i dirigir l'atenció cap a allò que vol posar de manifest. En el fons, però, Neus Aller contempla que tots compartim les mateixes preocupacions "la fugacitat de l'instant i el pas del temps, la transformació de la matèria, l'ànima, la nostra fragilitat..." Aquest és el tema del conjunt de la seva obra.