KIKU MENA
Sant Quirze de Besora, 1949.

“Jo em pinto en blanc i negre” no és el nom d’una exposició, és una declaració d’intencions. “Jo em pinto en blanc I negre” integra els valors fonamentals, i la mateixa personalitat de Kiku Mena. “Jo em pinto” no fa referència a la representació plàstica d’un autoretrat físic o psicològic, “jo em pinto” és el reflex de Kiku Mena.
 

Els seus inicis van  ser més propers al figuratiu i també al color, i al mateix temps, l’experimentació matèrica ha estat sempre present en la recerca de Mena. L’abstracció lírica fa anys que ja és el seu llenguatge, i entendre la pintura com un viatge artístic i experimental crec que ho ha estat sempre.

Totes les sevessèries i obres són un desafiament condicionat pel seu estat d’ànim. Cada obra és un camp d’experimentació on Mena arrisca i busca noves comprensions del veritablement essencial. Un viatge que l’ha convidat a anar prescindint d’elements com el color o altres referències per escoltar la seva pròpia intuïció, sense distraccions.

​

“Quien obra con tibieza, cerca está de la caída”
San Juan de la Cruz